Som captaires d’alegria. Tots plegats, també els vostres amics no-creients, ho som perquè experimentem el fet de no tenir prou raons per a sentir-nos realitzats de veritat, totalment satisfets. És cert que vivim moments intensos, preciosos, memorables, senzilles i petites alegries que, a Déu gràcies, fan que el cor i la vida se sentin plens. Però no prou per a dur a plenitud tot el desig d’absolut que portem enganxat al cor. El nostre món, ingenu i maligne a la vegada, ens fa creure que per a obtenir la felicitat en cal molt poc: tenir, aparentar, fer-se veure… Qui creu aquesta mentida es troba a les mans amb un grapat de fum, embogit i fora de sí mateix.

És possible, us preguntareu, viure la totalitat de l’amor i la felicitat? Jesucrist al Sermó de la Muntanya, amb les Benaurances, ens lliura la nova Llei i l’esculpeix al cor dels seus deixebles. S’adreça a tots aquells que en la vida no es troben del costat dels vencedors ni experimenten l’èxit, sinó més aviat al costat d’aquells que se senten cansats, decebuts i en un atzucac sense sortida.

Quants d’aquests es troben entre els vostres companys i amics! A l’escola i a la Facultat, a la feina i entre els coneguts! A tots ells els anuncia que són benaurats en la seva condició de pobres, d’afligits, de delerosos de justícia. I ho fa perquè en aquesta condició veu les premisses per a una felicitat impossible de trobar en les riqueses i el poder de molts dels que es burlen d’ells.

Jesucrist té una gran certesa i ens convida a fer d’ella el fonament de la nostra vida: Déu privilegia un cor pobre i ferit perquè a un cor saciat d’autocomplaença no li cal res, i encara molt menys Déu.

La pobresa d’esperit és una condició indispensable per a acollir la intervenció de Déu que omple el cor humil i que descobreix en Déu la seva felicitat. Ell, que és l’Amor en plenitud, es complau a donar la seva joia a qui renuncia a recórrer el camí de recerca de la mateixa felicitat, ja que la felicitat conquerida no existeix. Si vols ser feliç no pots altra cosa que obrir les teves mans i esperar que Aquell que la té et faci el do de la Benaurança.

Mn. Francesc Espinar

28-01-2017