El passat dijous 2 de gener, vam poder gaudir de la tradicional ruta “Caminem amb els mossens”. Una tradició que malgrat les dificultats, hem intentat no perdre, encara que en aquesta ocasió ha estat amb només un dels nostres consiliaris, Mn. Lluís Vidal.

Ben d’hora, estàvem citats al pavelló de Gurb. El dia ja ens feia entreveure que seria molt fred. Després de carregar piles, esmorzant, col·locarem tota la intendència al cotxe del nostre suport logístic per excel·lència, Pedro. Una oració i un cant per posar la ruta en mans de la Verge.

Seguidament, comença la ruta vers el turó de Gurb a uns 842 metres d’altitud. El recorregut va ser prou interessant. Vam travessar el bosc encantat, una fantàstica instal·lació al vell mig de la natura, i anàvem descobrint els rètols de les diferents espècies d´arbres, així com un temple romà, o figures d´ocells esculpides a la fusta.

El camí anava cada vegada pujant en intensitat i el fet d’estar en alguns trams gelat, dificultava un xic la pujada al cim. Relliscada inclosa, per fi arribarem al cim.

Un vent, certament gèlid, ens rebía, però no va ser obstacle per poder gaudir del paisatge muntanyenc i urbà, aquest últim,  una mica cobert de boira. Al fons, el Pirineu bastant enfarinat de neu i amb ganes de ser admirat.

Poca gent pel camí, només alguns agosarats esportistes, que malgrat la baixa temperatura, no deixaven d’aprofitar a fer exercici per ajudar a pair els torrons. I com no, foto per immortalitzar l’esdeveniment, intercanviant el servei de fotògraf amb un parell d’excursionistes que rondinaven del vent que feia.

Després, cap a la destinació de la ruta: sant Julià Sasorba. Després d’uns pocs quilòmetres més, ara ja per pista forestal.  Arribem a un lloc, he de dir, idíl·lic. Verd per tot arreu, silenci i una església parroquial que semblava treta de la Vall de Boí.

I en arribar… Oh sorpresa! La nostra avançada, ha obert la casa i ens ha encès la vora de foc. Ens podem refer del fred al costadet de l´escalfor.

Vam poder fer l’hora ruta o moment llum amb el text de l’homilia que va fer el Sant Pare Francesc la nit de Nadal i , i que ens va preparar mossèn Lluís: “Esperança que no defrauda, missioners, l´aigua que primer es podreix és la que está estancada“. Tot seguit, la santa missa a l’església parroquial, acció de gràcies i de cap a preparar el dinar.

El xef ens va delectar amb una excel·lent recepta de pasta, que molt generosament ens va ajudar a recuperar-nos de la caminada.

Després de netejar i recollir, tot deixant la casa ben endreçada, de cap a la tornada. Pel camí, més conversa, i com no, el Sant Rosari amb els misteris de llum, per ajudar-nos a encetar aquest any nou.

Arribem al lloc on vam començar a caminar el matí, i després de berenar una mica, Consell per valorar l’activitat, tot agraint a mossèn Lluís la ruta preparada per les seves contrades de la plana de Vic.

Res més, tots al cotxe!, tot just es fa fosc, i de tornada a casa, amb la satisfacció de la ruta, tot encomenant-nos a santa Maria, Reina de Guies i Scouts d´Europa.

Joan Artés – Cap d’agrupament de Sant Feliu de Llobregat i membre del Clan Intercaps Sant Benet