Sempre és un goig veure un cap adult renovant o fent la promesa scout, sempre aprens alguna cosa. A la darrera ruta de Poblet, l’enardit candidat (o era candidata?), amb una barreja de nerviosisme i entusiasme, va dir mentre allargava la mà sobre el baussant:

Pel meu honor, amb la gràcia de Déu, prometo servir Déu, l’Església, la meva pàtria i Europa.

Vaig pensar: Què fort! o no seria capaç d’agafar aquest compromís.

Però ningú, ni a la fila de caps, es van estranyar el més mínim, ni van corregir l’emocionat cap que havia omès tres paraules molt interessants. El text diu: prometo servir del meu millor Déu, l’Església, etc.

I aquestes tres paraules no són una condició que posem al nostre servei, o una escapatòria per justificar els atacs de mandra, sinó que expressen la senzilla realitat que som limitats i ens coneixem una mica.

Tres paraules que ens poden salvar del desànim quan les coses no van bé, quan el servei ens sembla inútil o es fa palesa la nostra limitació. Sempre podem quedar-nos tranquils, si hem fet el que hem pogut.

Aquest del meu millor a la nostra promesa em sembla important de mantenir. És una ressonància del tant com puc dels llobatons —i mireu quina diferència amb haremos lo mejor. Perquè el nostre no és un esforç agònic, d’anar sempre al límit.

Déu és un déu de pau, i si el nostre servei escolta ens provoca alguna ansietat… és que tenim alguna cosa mal plantejada. En el cap o en el cor.

Si algun dia us ve de gust investigar com s’entrelliguen la gràcia del bon Déu i la llibertat del bon home, us trobareu amb aquesta sentència: facienti quod est in se, Deus non denegat gratiam (gràcies, Aquinatae). Que més o menys vol dir: a qui fa el que està al seu abast, Déu no nega la gràcia.

Una primera conclusió: aquesta gràcia que no et negarà potser serà la de l’acceptació humil del fracàs, amb l’alegria de comprovar la teva limitació, quan Déu mostrarà la seva força en la teva fablesa.

Tot això ho hem anat aprenent amb el temps, els escoltes. La promesa inicial de Baden Powell tirava també pel dret: On my honor, I will do my best.

No fèiem referència a la Gràcia ni a les nostres limitacions. Aquests afegits d’amb la gràcia de Déu i del meu millor són del Pare Jacques Sevin, i les podem veure com una aportació del realisme catòlic a la nostra fraternitat escolta.

Pedro Júdez, R.S.