Heu sentit mai parlar de la maledicció del nàufrag?

És l’home que mor de set enmig de l’oceà. Es troba envoltat d’aigua, però tota aquella és salada, si la beu no el sacia, tot el contrari, el deshidrata i el mata.

El mateix ens està passant: som nàufrags enmig d’un munt de dades digitals, consumim imatges ràpides, scroll infinit i música que atordeix. Sembla que t’omple, però només es distreu. Sembla que et sacies, però només erosiones per dins i perds el sentit de la vida. És que això és aigua salada per l’ànima.

Quan més beus del món la teva ànima més buida es torna. Això és perquè la teva ànima no està cansada, està deshidratada. I si et digués que hi ha una aigua dolça que et sacia i omple? I compte que no et parlo de lletres i papers.

Et parlo d’una paraula que és viva i eficaç, que fou pronunciada pels apòstols, que fou escrita pels hagiògrafs i que és custodiada per la Tradició. En els signes sagrats i en tota la litúrgia catòlica. És el ressò de Déu que travessa els segles per assolir-te a tu.

Aquesta Paraula no és una paraula que atordeix, és una paraula que restaura. És la paraula que té poder per aixecar els morts, fortalesa per expulsar els dimonis i dolçor per poder sanar les ànimes ferides. Només aquesta Paraula satisfà l’abisme que portes dins.

Així que no et pregunto si tens set, sé que en tens. Et pregunto: amb què l’intentes calmar?

La Quaresma és un període de canvi, de conversió. Un temps de reflexió i renovació personal per acostar-te a Déu. A tots vosaltres joves us estic convidant a canviar actituds, millorar la vostra vida espiritual i compartir amb els altres.

És una oportunitat per enfortir l’esperit, el domini propi i desconnectar-se de la rutina per connectar amb Déu.

A tots i totes us desitjo una bona Quaresma.

Mn. Francesc M. Espinar i Comas