Volem posar al servei de l’Església catalana una eina pedagògica de provada eficàcia per a la pastoral de nens i joves: l’escoltisme catòlic.

Actualment, moltes parròquies troben dificultats per mantenir els nois i adolescents vinculats a la comunitat eclesial. Algunes parròquies tenen organitzades només classes de catequesi, que solament poden atraure una part de l’interès del noi. Tanmateix, entre la catequesi de Primera Comunió (fins a 9 anys) i la de Confirmació (a partir dels 13 anys), sol produir-se un buit pastoral que moltes parròquies omplen amb catequesi de post-comunió, que van perdent efectius any rere any; o muntant esplais, per trobar-se de seguida amb el problema de trobar joves caps i monitors -i assegurar la seva formació. Tot plegat cau sobre les espatlles del rector o vicari de la parròquia.

L’escoltisme ha anat evolucionant des de la seva fundació per Baden-Powell l’any 1907, d’una banda amb la cristianització del mètode als anys vint, i d’altra l’origen de les branques de l’escoltisme catòlic i laic, que també es va estendre a Catalunya. L’escoltisme europeu que nosaltres practiquem té alguns trets específics:

Té un esperit europeu, ja que des de la seva fundació poc després de la II Guerra Mundial busca la unió entre joves d’Europa, per tal que el desastre no es torni a repetir.

Té un esperit ecumènic, d’unió i fraternitat entre els cristians: per això, a Scouts d’Europa hi han associacions catòliques, ortodoxes i evangèliques. Les catòliques busquen dintre l’Església el reconeixement com a associació privada de fidels segons el dret canònic. La UIGSE ha estat reconeguda el 2003 pel Pontifici Consell de Laics com a associació privada de dret pontifici.

Manté la Promesa original redactada pel P. Sevin, afegint-hi la referència de fidelitat a l’Església i a Europa i treient la corresponent al Rei.

Manté l’etapa Scout o Guia per encuadrar els adol·lescents entre 12 i 16 anys, amb un Cap de Patrulla i un sub-cap: no ha fet la reforma ràngers-pioners, ni estratifica els nois per nivells d’edat o curs acadèmic.

Manté els cinc fins, els cinc motors i les cinc dimensions.

Manté l’uniforme com a signe de servei i de formar part d’una comunitat.

Manté l’educació diferenciada per a nois i noies: no ha fet la reforma per introduir la mixité o coeducació.

Viu a l’aire lliure: no necessita cases de colònies, ni locals de reunió, ni sales d’estudi.

Demana als caps que portin una vida personal coherent amb llur compromís baptismal, ja que han de ser un exemple viu pels nois.

Baden-Powell, va ser militar de l’exèrcit britànic fins va impulsar l’escoltisme. Ningú millor que ell per explicar-ne les diferències. Tot seguit copiem algunes frases seves, recollides al llibre Las Huellas del Fundador (ed. Movimiento Scout Católico, Barcelona 1981):

La instrucción militar tiende a destruir la individualidad, y uno de nuestros principales objetivos es desarrollar el carácter personal del individuo. Scouting for boys, 293.

Nuestro objetivo es hacer montañeros de nuestros Scouts, no soldados de imitación.

En nuestro Movimiento no tenemos un propósito o una práctica mlitar.

La disciplina impuesta provoca una reacción contraria; la disciplina desde dentro no necesita nada. Moraleja: no confíes en la instrucción militar como la mejor preparación para la ciudadanía moderna.

La instrucción y la disciplina militar es exactamente lo contrario de lo que inculcamos en el Movimiento Scout.

Nuestras reglas son reglas, no ordenanzas. Es decir, son como los reglamentos que se tienen para jugar a fútbol o a criquet, necesarios para que sea un juego realmente limpio para todos. Su propósito es el de servir para dar una línea de conducta sobre la que basarse, y en ningún caso una imposición. En realidad, toda la disciplina que hay en el Movimiento es aquella que proviene de la libertad, del deseo inherente a cada hombre de “entrar en el juego” para su beneficio.

Cada agrupament pot escollir el dia més apropiat durant el curs.

Tradicionalment el cau és el dissabte a la tarda, per exemple de 16:00 a 19:00, moltes vegades acabant amb l’assistència a la missa de la parròquia. Això a la branca groga (llobatons, 8-11 anys). [es diu cau al lloc i a la reunió dels llobatons].


A la branca verda (scouts i guies, 12-16 anys) la reunió també és setmanal, però cada patrulla decideix el dia, i hi ha més freqüència de sortides al camp o d’excursió, com també de serveis prestats a l’exterior. És tradició que sigui també dissabte.


L’activitat més important de l’any, que es va preparant durant tot el curs, és el campament d’estiu (sol realitzar-se l’ultima quinzena de juliol). També sol organitzar-se un campament més curt a Setmana Santa, i una sortida de cap de setmana al trimestre.


En qualsevol cas, el noi ha de viure l’escoltisme sempre (el llobató es compromet a fer una Bona Obra diària), però només implica feina pels pares el cap de setmana. Un o dos dissabtes al mes no hi ha cau, perquè les famílies puguin organitzar-se i els caps respirin una mica…


Els pares han d’entendre que anar al cau és tan seriós com anar al col·legi, i per tant facilitar-ne l’assistència, tot i que no poden forçar-la. A diferència del col·legi, l’escoltisme no és obligatori; però és un àmbit formatiu. Una primera conseqüència és que això afectarà el cap de setmana familiar. Una altra és que no té sentit castigar al noi privant-lo de venir, només perquè al cau s’ho passa bé. Igual que no el castigarien privant-lo d’anar al col·legi, o no marxarien de cap de setmana si hi hagués classe.

Per a ser scout no es necessaria cap experiencia previa, tampoc es requereix haver participat abans de les activitats dels Llobatons. A qualsevol edat un pot començar a ser scout. Tampoc es necessària una experiència prèvia per a començar un agrupament

El que és necessari és que els joves que comencin l’Agrupament com a primers caps siguin catòlics practicants, portin una vida personal coherent amb la seva fe i els agradi la vida en la natura. La formació necessària per a ser scouts o guies la rebran en el si de l’Associació, ja que abans d’assumir responsabilitats hauran de fer els cursos corresponents al servei que hagin escollit.

Si es compta amb algú que té experiència en algun agrupament que no sigui d’Scouts d’Europa, s’haurà de valorar com va ser, si va fer la Promesa, etc.

Un Agrupament completament desenvolupat consta més o menys d’un estol de llobatons o llobatones (uns 24 nens de 8 a 12 anys), una tropa scout i/o companyia (4 patrulles de quatre a vuit nois de 12 a 17 anys cadascuna). A cada parròquia, hi sol haver un agrupament scout i un altre guia, amb una capacitat total de 100 nois i noies, a més d’uns 15 caps joves adults.

Tots estan supervisats pel cap d’Agrupament, i assistits per Consells, segons la governança tradicional de l’escoltisme.

Molt poca. En rigor, els escoltes no necessiten locals per reunir-se, si tenen un parc o espai públic a prop. Tampoc no necessiten cases de colònies, ja que sempre van de campament (i el campament no necessita lavabos, menjador, capella, etc., perquè tot això ho han de construir els nois).

L’escolta viu en contacte amb la natura, i això és un dels cinc eixos bàsics de la seva formació. Sí que cal tenir-ne un per guardar el material: als propis locals de la parròquia, un magatzem, etc.

L’escoltisme europeu és un instrument pastoral al servei de la comunitat parroquial. Tot Agrupament ha de tenir un Conseller Religiós (CR), que és molt convenient -tot i que no indispensable- que sigui el mateix rector o vicari de la parròquia. L’Agrupament té vida pròpia, lligada al moviment de la UIGSE-FSE, i està organitzat per laïcs, membres de la associació.

El Moviment és qui garanteix la formació scout de tots els seus membres. Això descarrega de pes tècnic a la parròaquia i al Consiliari Religiós, que vetlla per la orientació dels nois, l’assistència amb els sagraments i les cerimònies…