El projecte educatiu de Guies i Scouts d’Europa es basa en el mètode scout de Baden-Powell i s’enriqueix amb la formació catòlica i la dimensió europea. El resultat és una potent eina formativa que s’adapta a les necessitats dels nois i noies en cada etapa del seu creixement, des de la infantesa fins a l’edat adulta.

L’infant creix i l’atenció i formació que necessita varien amb aquest creixement. Per això Guies i Scouts d’Europa proposa tres branques o franges d’edat que s’adapten als nois i noies en cada moment.

Grups d’edat

Els cinc fins

Introduïts per Baden Powell, els cinc fins són la síntesi del projecte educatiu de Guies i Scouts d’Europa, i expressen la voluntat de desenvolupar de forma harmoniosa totes les vessants de la persona humana. És també per això que es treballen en cadascuna de les activitats scout:

  • Desenvolupar la salut física i moral
  • Consolidar la personalitat de cadascú i formar el seu caràcter.
  • Adquirir el sentit del concret, aplicar l’après a través d’accions concretes
  • Aprendre a posar-se al servei dels altres
  • Descobrir la dimensió espiritual de l’home i aprofundir en la relació amb Déu.

La formació religiosa està present a Guies i Scouts d’Europa perquè l’escoltisme ha de vetllar per la formació integral de les persones, incloent-hi la seva vessant espiritual. Guies i Scouts d’Europa busca contribuir a acompanyar els joves en el seu camí vers la santedat i el seu paper dins l’Església.

La fe cristiana és transmesa pels caps scouts -laics que desenvolupen les seves funcions de forma voluntària i sense cap retribució- en el transcurs de totes les activitats de Guies i Scout d’Europa. A més, cada agrupament té un sacerdot que actua com a consiliari religiós i té un paper important en el recolzament als caps en aquest àmbit formatiu.

Guies i Scouts d’Europa neix el 1956. Mentre Europa es refeia de les profundes ferides dels dos conflictes mundials que el continent havia protagonitzat al segle XX, es trobaren a Colònia (Alemanya) una cinquantena de caps scout francesos i alemanys. Tots compartien el projecte educatiu scout, els ideals cristians i la visió d’una Europa unida i fraterna. De la trobada en resultà la FSE, una federació d’associacions scout d’àmbit estatal, que avui agrupa associacions de diverses confessions cristianes provinents d’una vintena de països, que inclouen també Canadà i Estats Units.

La dimensió europea permet realitzar nombrosos intercanvis i activitats amb membres d’associacions d’altres països, contribuint a crear vincles d’amistat internacionals i construir la fraternitat europea.

L’escoltisme dóna a cadascú un seguit de responsabilitats  en funció de la seva edat i els seus coneixements. Ja des del seu pas pels llobatons, el noi aprèn a esdevenir autònom, respectar les regles del joc i viure d’acord amb un ideal (la llei scout), participar activament en un equip (a través de la pedagogia dels consells), adquirir compromisos (la Promesa) i aprendre i posar les competències adquirides al servei dels demés (les insígnies). 

És un dels punts que caracteritzen Guies i Scouts d’Europa. Aquest model confereix al noi i a la noia la màxima llibertat possible de ser ells mateixos. L’educació diferenciada permet treballar molt a prop dels seus gustos i interessos i posar atenció a la seva personalitat, que és diferent. A més, s’eviten distraccions innecessàries, s’aconsegueix arribar a les necessitats dels joves de forma més efectiva i constitueix una manera de què els nois i les noies s’adonin de la seva complementarietat. 

Scouts i guies, ròvers i guies majors funcionen igual, però duen a terme la major part de les activitats per separat. D’altra banda, també es busca dur a terme determinades activitats de forma conjunta.

El marc on Guies i Scouts d’Europa posa en pràctica el seu mètode educatiu és el bosc. Baden-Powell definí l’escoltisme com “el civisme a l’escola dels boscos”: l’objectiu final no és aprendre a sobreviure en la natura, sinó a ser un bon ciutadà compromès amb la societat. 

El bosc esdevé així un mitjà: a la natura, no hi ha sofàs ni neveres. S’ha de cuinar i plantar la tenda on passar la nit. La natura ajuda els nois a entrar en la dinàmica de la presa de responsabilitats en què es basa l’escoltisme: qui vol quelcom, cal que s’esforci per aconseguir-ho.

L’escoltisme és un complement a l’educació que els pares transmeten als seus fills. Per això és fonamental que els pares també s’impliquin en l’escoltisme.

La comunicació pares-caps és especialment important: els pares han d’explicar les necessitats més concretes del seu fill als caps responsables, de manera que aquests les puguin atendre de la millor manera possible.

Així, l’escoltisme és un compromís dels nois però també dels pares.