Llobatons i llobatones de 8 a 12 anys

La branca groga és la primera de les etapes de l’escoltisme i comprèn la franja d’entre els 8 i els 12 anys d’edat. La unitat entorn a la que s’estructura l’organització d’aquesta etapa s’anomena estol. El nombre d’integrants dels estols és variable, sent 24 l’ideal de nens i nenes al que tota unitat ha d’aspirar. Aquests integrants són els nens i s’anomenen llobatons.

També formen part d’aquesta estol els caps, que s’anomenen Vells Llops, la quantitat de caps dependrà de la de nens que tingui un estol; un estol de 24 llobatons hauria de tenir entre 5 i 6 caps. D’entre els caps destaca l’Akela, que és el cap de l’estol, els altres caps porten noms com Baloo, Bagheera, Kaa, Chil, Hathi…

Els estols també tenen la seva organització interna i la unitat d’aquesta és l’anomenada “sisena”, que tal com el seu nom indica és un grup d’uns sis nens.

Cada sisena té un “sisener” i un “sots-sisener”. Són els membres més experimentats i amb la progressió personal més avançada del grup i , per tant, els que més poden ajudar a la resta de membres de la sisena ja que “coneixen millor la selva”.

Aquesta divisió de l’estol és només organitzativa, per exemple són molt útils per organitzar la distribució dels llobatons en tendes quan estem d’acampada o els serveis diaris.

Els pilars del llobatisme

El joc

El joc és un element clau en la pedagogia de l’escoltisme, és la manera en què aquesta es transmet i s’aplica als llobatons, la manera en què aquests progressen i aprenen, i també com es construeix la unitat de l’estol.

Qualsevol activitat que tingui fins pedagògics ha de ser un joc, o als menys vista com un joc pels llobatons ja que a aquestes edats els nens aprenen jugant.

La progressió

La progressió és un principi fonamental del mètode de l’escoltisme. Impliquem els llobatons en la seva pròpia formació a través d’un sistema d’etapes que han d’anar superant. Aquestes els exigeixen treball i dedicació, però de manera personal i respectant els ritmes de cada nen.

Ambient selva

Per a que qualsevol mena de joc sigui coherent necessitem un escenari i uns personatges. Aquests ens els proporciona el Llibre de la Selva, escrit per Rudyard Kipling ( i que no és igual que les pel·lícules que se’n han fet). Els llobatons formen un estol, i Akela –personatge del llibre- n’és el seu cap. Els altres caps prenen noms de personatges ben coneguts: Baloo, Bagheraa, Kaa, Hathi, etc.

Família feliç

Finalment, l’objectiu de qualsevol estol de llobatons és formar una Família feliç, on tothom s’hi trobi a gust i pugui ser ell mateix. La família feliç és la finalitat última de tot estol i permet el desenvolupament de la pedagogia i la progressió dels llobatons. És l’estat d’harmonia entre tots els seus integrants que inclou tant caps com llobatons ja que tots són membres d’un mateix estol. Un llobató que no es senti a gust en l’estol no podrà donar el millor d’ell mateix ni desenvolupar el seu màxim potencial ja que es trobarà cohibit o incòmode. Per això és tant important vetllar perquè es doni aquest ambient.