RÒVER: Cap, si Déu vol i tu també, demano arribar a ser Ròver Scout d’Europa.

CAP: Et presentes a la ruta, però, saps com la ruta es presenta davant teu?

RÒVER: Sí, cap.

CAP: Has considerat que per tenir accés a la ruta, cal començar per sortir de casa teva i de tu mateix, renunciar al teu egoisme, a la teva comoditat, a la teva seguretat, cercar el que és difícil i voler viure amb austeritat?

Rover: Sí, ho he considerat.

Cap: Vols mantenir-te fort i sobri, no ser esclau dels teus capricis, ni de les modes, ni dels errors diaris, i tenir durant tota la teva vida l’esperit de pobresa?

Rover: Sí, ho vull.

Cap: Has comprès, a través del nostre amor per la natura i el camp, que un ròver Scout no sabria acomodar-se a un món corrupte en què els tramposos són reis? Promets ajustar els teus actes i els teus pensaments a les exigències de la realitat?

Rover: Sí, ho prometo.

Cap: Has comprès, per la comunió amb la misèria dels homes que hem cercat en les nostres empreses i en els nostres serveis, que la vida s’ha de prendre seriosament, que tot acte d’un ròver scout compta i compromet?

Rover: Sí, ho he comprès.

Cap: En sortir a la ruta, saps que consents per endavant en l’entrega de tu mateix a tothom, que ja no et pertanys més a tu sinó als altres?

Estàs preparat i a punt per servir?

Rover: Sí, cap, demano que se’m consideri sempre en servei.

Cap: Has pensat que la ruta no s’atura a la frontera? Estàs preparat i a punt per recórrer la distància que calgui per retrobar els altres?

Rover: Sí, cap, n’estic a punt.

Cap: Has comprès, a través de les nostres activitats i reunions, que un ròver scout ha d’estimar apassionadament la veritat, que no es conforma amb fer les coses més o menys, o amb la possessió tranquil·la de veritats establertes? Vols, en tot moment, cercar humilment la veritat i servir lliurement l’ordre retrobat, sense aixafar els altres amb el pes del teu descobriment?

Rover: Sí, ho vull.

Cap: Saps finalment que un ròver scout mai no està satisfet amb ell mateix, i mai no considera acabat el seu camí? Vols actuar cada dia millor que el dia anterior?

Rover: Sí, ho prometo.

Cap: Promets no mirar mai la vida com una recerca de plaer, sinó com una missió de la qual res no t’ha de desviar? Estàs decidit a treballar i a combatre sense oblidar mai que el regne de crist és l’objectiu de la teva ruta?

Rover: Sí, n’estic decidit.

Cap: Entra doncs, com a ròver scout, en una comunitat d’homes, i renova la teva promesa de Scout d’Europa sabent que, d’ara endavant, sobre la teva paraula s’ha de poder construir una ciutat.

El baussant s’inclina llavors davant el rover.

Ròver: He promès, pel meu honor i amb la gràcia de déu, servir del meu millor déu, l’església, la meva pàtria i Europa, ajudar el meu proïsme en totes les circumstàncies, i observar la llei scout. Prometo a més a més treballar per l’agrupament de … I per la federació d’escoltisme europeu.

Cap: Rep ara els signes del teu nou estat.

– Pren aquest bastó forcat, imatge de la fidelitat a la terra ancestral i de l’obertura de cor, que són les marques del Ròver Scout d’Europa.
– Accepta aquesta destral, símbol de la voluntat que t’obrirà el camí a través de les dificultats. I si mai et falta la ruta, fes-la.
– Rep aquestes lletres de plata, que mostraran a tots que ets ròver scout d’europa. Recorda’t que mai no les ha de portar un fluix o un mentider.

-Rep, finalment, amb aquestes cintes els tres colors que duen tots els ròvers del món. Que evoquin en tu allò que, de cada edat, mai no ha de morir!

• Groc, color dels llobatons, imatge del sol, perquè la teva fe alegre il·lumini els qui t’envolten.
• Verd, color dels scouts, de tot el que creix, perquè l’esperança t’impulsi sempre més lluny.
• Vermell, color de la ruta, símbol d’amor i de sang, perquè no estalviïs ni l’un ni l’altre en el transcurs de la teva existència.
• Un Ròver Scout que no ha donat tot no ha donat res. Un ròver scout que no sap morir no és bo per a res. Però recorda’t que de vegades és també difícil viure. I ara, germà, vés amb déu….

Sacerdot: Parteix doncs, alimentat amb la paraula divina i per les promeses del crist. Que la creu scout de vuit puntes et recordi les vuit benaurances del sermó de la muntanya:
– feliços els pobres en l’esperit: d’ells és el regne del cel!
– feliços els qui ploren: déu els consolarà!
– feliços els humils: ells posseiran la terra!
– feliços els qui tenen fam i set de ser justos: déu els saciarà!
– feliços els compassius: déu se’n compadirà!
– feliços els nets de cor: ells veuran déu!
– feliços els qui treballen per la pau: déu els anomenarà fills seus!
– feliços els perseguits pel fet de ser justos: d’ells és el regne del cel!
Parteix ara, darrera el crist. Que la multitud dels sants i de les santes t’acompanyi, avui, demà i fins a l’eternitat!
Què la mare de déu et vingui en ajuda i que la benedicció del déu totpoderós, pare, fill i esperit sant, davalli sobre tu i hi romangui per sempre.

El ròver s’ha agenollat davant el conseller religiós que el beneeix. S’aixeca i es posa en marxa. Els seus germans s’aparten per obrir-li pas.
Mentre marxa, tots canten “el cant de la ruta”. A mesura que s’allunya, el nou rs continua responent només ell la tornada.