Poc temps després de la creació de l’escoltisme es començà a expandir per tot el món, i no és estrany que en països de forta tradició catòlica es creessin agrupacions de caràcter catòlic. Van destacar sobretot tres països: Itàlia, amb Mario di Caperna al capdavant, Bèlgica, amb el professor Jean Corbisier, i França, amb el Pare Jacques Sevin, un jesuïta francès, que podríem considerar el fundador de l’escoltisme catòlic.

Tot i que l’escoltisme de Baden Powell no era religiós en si, sí que deixava ben clar que la religió és la base de l’escoltisme. En paraules de Baden Powell “L’scout és creient i jo repudio tota forma d’escoltisme que no tingui la religió per base”.

L’escoltisme de Baden Powell, perseguia quatre fins: “Educar el caràcter, l’habilitat manual, la salut física i el servei als demés”. L’oficina internacional dels scouts catòlics, fundada pel Pare Sevin, Corbisier i di Caperna, va establir un cinquè objectiu: la formació cristiana.

Però l’esforç d’aquests tres homes es va veure truncat per la Segona Guerra Mundial i l’alçament de règims totalitaris, i no va ser fins el 1956 que uns 50 caps scouts van realitzar una trobada a Colònia, on es van reunir scouts protestants, catòlics i ortodoxos.

Després de tres dies es redactà un text que comença així: “Es funda sota el nom de Federació de l’Escoltisme Europeu (FSE) una associació escolta internacional composta per associacions nacionals el fi de les quals és la pràctica de l’escoltisme de Baden Powell, en el marc de la idea europea i les bases cristianes que defensen el desig de l’Europa unida”.

L’any següent es redactà “El Directori Religiós”, que reconeix el ple valor de la fe cristiana i situa el conjunt d’accions de la FSE seguint les regles d’aquesta fe. Destaca el fet que es reconeix que hi hagi associacions de diferents cultes dins del cristianisme, sempre que en una mateixa unitat no hi hagi nois de diferents confessions.

El 1962 i 1963 van ser anys de canvi i progressió en què es va integrar una gran part de la Carta de l’Escoltisme Catòlic, promulgada per la Santa Seu. Es va revisar el Directori Religiós i es va firmar la “Carta dels principis naturals i cristians de l’escoltisme europeu”.

A partir del 1975 s’inicià un creixement a nous països, començant per Canadà aquest mateix any. L’any següent es creà l’associació italiana, la luxemburguesa i l’associació catòlica alemanya. A causa d’aquest creixement es replanteja el caràcter religiós de la FSE, que tot i que encara és una associació ecumènica, a partir d’ara es guiarà per la fe catòlica i es passa a dir UIGSE-FSE (Unió Internacional de Guies i Scouts d’Europa), tot i que es continua anomenant de forma corrent com FSE.

El 1977 es funda l’associació evangèlica alemanya i l’associació suïssa, un any més tard l’espanyola i la portuguesa. Als Països Baixos hi ha una associació que demana l’admissió a la FSE, però diversos problemes religiosos obliguen el Consell Federal a excloure-la de la Federació, el mateix havia passat amb la Gran Bretanya i Irlanda als inicis de la FSE. 

Després de la caiguda del mur de Berlín van néixer noves associacions: la d’Hongria el 1990, la de Romania el 1991 i Lituània el 1992. El 1995 una organització escolta catòlica polonesa, Zawisza, es va adherir a la FSE.